Manacor 13 de juny 2010
La festa de cloenda de la temporada 2009-2010 serà recordada molt de temps per tots els que hi érem. Recordada pel concert del Rock’E’Fort que versionaren alguns dels clàssics de l’història del rock (a destacar la fabulosa versió del tema dels Pink Floyd “Another brick in the wall” que va fer moure el cos als pares i mares presents) i que demostraren una gran maduresa encara que només tinguin 15 -16 anys els seus integrants. Recordada per la solidaritat amb la campanya “Mullat” per lluitar contra l’esclerosi múltiple. Recordada pel Baby Team, l’escoleta Can Cuixa i el Premini TT Serra que es tiraren a la piscina formada per les jugadores més grans del club i que nedaren en un mar de braços (impagable veure les cares de les nines esperant el seu torn), o les minis del RB Prom Mus que feren un ball i aconseguiren que tothom es mogués conjuntament al seu ritme, o les minis TT Serra que ens sorprengueren amb un molt treballat número musical (per si no bastés que altres clubs ens intentin fitxar les nostres jugadores ara també vindran els de “Fama”). Recordada per les infantils que sortiren els dos equips plegats i per les cadets (els tres equips conjunts) que feren trontollar l’escenari amb un improvisat ball de “La Macarena” que ens recordà la famosa frase de les olimpíades de Barcelona: “Se ruega a los atletas que bajen del escenario” davant el perill de que tot s’enfonsés. Recordada pel emotiu petit homenatge a les jugadores que la propera temporada jugaran amb el CTEIB i no ho podran fer amb les companyes de tota la seva vida esportiva (Na Lluïsa, n’Aina, n’Àgueda i na Cati Neus), amb l’entrega, mentre sonava la cançó “Never can say goodbye” dels Jackson 5, d’uns posters dedicats per les seves companyes i amb les paraules del President: “No és un adéu, aquí serà sempre casa vostra” que commogueren a tots els allà presents. Recordada pel final de festa protagonitzat per na Giba i na Petra, amb l’acompanyament del Rock’E’Fort, que començaren tocant la fibra sensible de tothom dedicant el primer tema a les jugadores que ho havien passat malament per culpa de lesions i malalties, aquesta cançó no podia ser altre que “Pot ser” que na Giba, na Petra i en Jaume, al piano, la varen brodar, aconseguint que totes les jugadores formessin una pinya que ja no es separà fins al final. Seguiren amb els temes “Ets la millor”, “Imagine” i per acabar “We are the Champions”, però a la gent no li bastava, i volia més, obligant a na Petra i na Giba a improvisar un bis a “capella” de la cançó “Tens un amic”. Ja per acabar les preminis insistiren tant (no ens estranya que el seus rivals ho passessin tan malament) en cantar una cançó que agafaren els micròfons i es plantaren a l’escenari per ja acabar la festa. Resumint... una festa per a recordar.
També vos informem que en propers dies anirem penjant els vídeos i les fotos de la festa, i també dir-vos que aviat tindrem un cd amb les cançons gravades d’aquets tres darrers anys.
En Benjamí (Tècnic d’il·luminació i so) ha penjat un parell de fotos i vídeos a la seva web. Per veure-les preneu clic aquí
